Aprovada la llei de simplificació administrativa per agilitzar els tràmits d'inici de les activitats econòmiques

El control i la inspecció per part de les administracions passa a ser posterior a l'inici o a l'establiment de l'activitat facilitant així la posta en funcionament de projectes i activitats econòmiques. Es calcula que la iniciativa podria beneficiar 53.700 nous negocis l'any i suposa un estalvi de 68,4 milions d'euros per a les empreses.
 

Aquesta iniciativa del Govern redueix els tràmits, incrementa la transparència i la simplicitat dels procediments i elimina el temps per iniciar una activitat

•     Significa un canvi de model de relació entre les empreses i l’Administració que facilita l’activitat econòmica, atorga confiança a l’empresariat i redueix les barreres administratives
•     Es calcula que la iniciativa podria beneficiar 53.700 nous negocis l’any i suposa un estalvi de 68,4 milions d’euros per a les empreses
•     El conseller Puig, ha afirmat que “aquesta llei es un gran pacte social entre iniciativa privada i sector públic que permetrà que el nostre ordenament jurídic passi del s.XX al s.XXI”

La llei suposa un pas endavant en el procés de simplificació de l’accés a l’activitat econòmica que el Govern català va iniciar l’any 2011 i s’insereix, a més, en el Pla de Reforma de l’Administració de la Generalitat i del seu sector públic. El text inclou mesures que milloren l’eficiència dels recursos, suposen un estalvi econòmic i redueixen els terminis amb l’objectiu de fomentar la reactivació econòmica i potenciar l’ocupació.

Novetats principals

La normativa introdueix un canvi de model de relació entre les empreses i l’Administració amb la intervenció administrativa mínima en l’inici o la modificació d’una activitat econòmica. També impulsa mecanismes alternatius i aposta per la responsabilitat dels titulars de les empreses i dels professionals que intervenen en el procés d’inici d’una activitat econòmica. Paral·lelament es preveu l’obligació de les administracions d’establir plans d’inspecció a posteriori que garanteixin la correcció de les actuacions i un regim sancionador en cas d’incompliment. Puig ha destacat que aquesta llei, “diposita mes confiança de l’administració pública cap a la iniciativa privada a l’hora que aixeca l’exigència de la responsabilitat privada en allò públic”.

Es tracta d’una iniciativa legislativa d’impuls a la creació d’activitat econòmica que coadjuvi en la creació d’ocupació en un moment on els indicadors mostren una millora del ritme de creixement.

És una  aposta per la transparència i la intervenció mínima per iniciar o modificar les activitats econòmiques definides com innòcues o de baix risc, que són majoritàries a Catalunya. Una de les novetats més destacades és la determinació d’optar per la declaració responsable i la comunicació prèvia com a mecanismes de control per establir les activitats econòmiques. Així, a través d’aquests mecanismes quedaran habilitades de forma immediata les activitats econòmiques innòcues i de baix risc, que representen més del 75% del total. La llei no afecta a les activitats que comporten riscos sobre el medi ambient, la seguretat de les persones i els béns.

La llei incideix en els punts següents:

•        Les mesures van dirigides a activitats econòmiques considerades innòcues o de baix risc sobre la seguretat de les persones i béns i el medi. A Catalunya suposen el 75% de l’activitat econòmica i el 52% de la població ocupada (comerç minorista, serveis personals, d’ús administratiu, sector de la construcció, sector turístic i de restauració).

•        La llei incideix tant en la posada en funcionament (com en modificacions posteriors relacionats amb la ubicació del negoci. És a dir, del lloc físic on se situa l’establiment de l’empresa.

•        Introdueix mesures en els règims d’intervenció: transparència; estandardització a tot el territori i mínima intervenció possible (comunicació prèvia i declaració responsable).

•        Té una visió integral de l’activitat econòmica. Tràmits relacionats amb la prevenció d’incendis, aspectes mediambientals de competència municipal, abocaments d’aigües i compatibilitat urbanística.

•        Assegura una millora continuada de la normativa. Els agents econòmics poden traslladar les dificultats que tenen en l’exercici i es preveuen mecanismes àgils per incrementar les activitats.

•        Consolida el model de la Finestreta Única Empresarial a tot el territori. Dota l’empresa d’un espai físic o virtual (portal únic per a les empreses) des d’on es podran fer totes les gestions necessàries per desenvolupar l’activitat, independentment de l’administració responsable.

•        Unifica en un únic tràmit la comunicació de les obres i la comunicació prèvia d’inici de l’activitat.

•        Elimina duplicitats en les demandes d’informació. Sis mesos després de l’entrada en vigor de la llei, el Govern haurà d’aprovar un reglament amb totes les dades que han de comunicar les empreses.

68,4 milions d’estalvi per a les empreses

La reducció dels tràmits, la major transparència, la simplicitat dels procediments i l’eliminació en el temps d’espera per iniciar l’activitat empresarial són les mesures més destacades que comporta aquesta llei. Això pot beneficiar anualment unes 53.700 noves instal·lacions i es calcula un estalvi de 68,4 milions d’euros per a les empreses.

D’altra banda, la llei elimina la necessitat de demanar informes de compatibilitat urbanística  per a totes les activitats econòmiques afectades. S’ha valorat que s’eliminen aproximadament  53.000 informes.

Suspensió temporal de la prestació de serveis no essencials municipals

La llei també incorpora modificacions al Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya. Preveu que els ajuntaments puguin suspendre temporalment la prestació de serveis municipals no essencials quan es produeixi una situació d’impossibilitat financera. I és que s’ha posat de manifest que les reformes de lleis sectorials catalanes de la darrera dècada han establert un bon nombre d’obligacions que suposen costos i inversions que difícilment poden assumir els municipis en moments de dificultats financeres.

En concret, sempre que justifiquin raons d’interès general, els ens locals podran sol·licitar a la Generalitat deixar de prestar un servei per un termini no superior als dos anys si no disposen d’ingressos suficients per fer-hi front. La mesura pretén beneficiar un funcionament correcte dels serveis mínims i de naturalesa bàsica, com l’ensenyament, la salut i els serveis socials, que afecten tots els veïns i, especialment, els col·lectius més vulnerables.

Enllaç relacionat

Premsa Gencat