Noves mesures d'ampliació aprovades pel Govern per laprotecció de les persones treballadore

Modificació de la regulació dels ERTEs per causa de força major

La Disposició final octava modifica l'apartat 1 de l'article 22 del Reial decret llei 8/2020, de 17 de març, de mesures urgents extraordinàries per a fer front a l'impacte econòmic i social del COVID-19, establint que la força major podrà ser parcial.

En aquest sentit, pot aquesta no estendre's a tota la plantilla, respecte d'aquelles empreses que desenvolupen activitats considerades essencials durant aquesta crisi, concorrent la causa obstativa descrita en l'article 22 en la part d'activitat o en la part de la plantilla no afectada per aquest caràcter essencial.

Situació legal de desocupació per extinció de la relació laboral en el període de prova produïda durant la vigència de l'estat d'alarma

L'article 22 regula la situació legal de desocupació per extinció de la relació laboral en el període de prova produïda durant la vigència de l'estat d'alarma.

Amb la finalitat de continuar protegint i donant cobertura a persones que en el context actual no tinguin accés a la protecció per desocupació, s'amplia la cobertura de la prestació als treballadors els contractes dels quals hagin estat extingits durant el període de prova d'un nou treball des del 9 de març, amb independència de la causa per la qual s'hagués extingit la relació laboral anterior, així com a aquells que ho hagin extingit voluntàriament des de l'1 de març per tenir una oferta laboral en ferma que hagi decaigut.

En aquest últim cas, la situació legal de desocupació s'acreditarà mitjançant comunicació escrita per part de l'empresa a la persona treballadora desistint de la subscripció del contracte laboral compromès a conseqüència de la crisi derivada del COVID 19.

Prestació extraordinària per cessament d'activitat per als afectats per declaració de l'estat d'alarma per a la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada pel COVID-19

La Disposició final octava modifica l'article 17 del Reial decret llei 8/2020, de 17 de març, de mesures urgents extraordinàries per a fer front a l'impacte econòmic i social del COVID-19, establint que la gestió d'aquesta prestació correspondrà a les mútues col·laboradores amb la Seguretat Social o a l'Institut Social de la Marina.

Els treballadors autònoms que no haguessin optat per una Mútua deuran, per a causar dret a aquesta prestació, presentar la sol·licitud davant una mútua col·laboradora amb la Seguretat Social, entenent-se des d'aquest moment realitzada l'opció prevista en l'esmentat article amb efectes del primer dia del mes en què es causi el dret a la prestació extraordinària per cessament d'activitat. Juntament amb la sol·licitud de la prestació hauran de formalitzar la corresponent adhesió amb aquesta mútua, que inclourà la cobertura de les contingències professionals, incapacitat temporal per contingències comunes i la prestació de cessament d'activitat que fins al moment tinguessin cobertes amb l'Institut Nacional de la Seguretat Social i amb el Servei Públic d'Ocupació Estatal.

Mesures extraordinàries en matèria de protecció per desocupació a les treballadores i els treballadors fixos-discontinus i als quals fan treballs fixos i periòdics que es repeteixen en dates certes

La Disposició final octava en els seus apartat tres s'ocupa d'aquests col·lectius de treballadors:

Els treballadors fixos discontinus i aquells que fan treballs fixos i periòdics que es repeteixin en dates certes, que es trobin en període d'inactivitat productiva, i per tant, a l'espera de l'arribada de la data en la qual procediria la seva crida i reincorporació efectiva de no mediar la crisi del COVID-19, podran beneficiar-se també de les mesures disposades en l'apartat 1 de l'article 25 del Reial decret llei 8/2020, de 17 de març, de mesures urgents extraordinàries per a fer front a l'impacte econòmic i social del COVID-19.

Les persones treballadores que no pertanyen al grup anterior i que vegin interrompuda la seva prestació de serveis a conseqüència de l'impacte del COVID-19 durant períodes que, en cas de no haver concorregut aquesta circumstància extraordinària, haguessin estat d'activitat, i a conseqüència d'això passin a ser beneficiaris de la prestació per desocupació, podran tornar a percebre-la, amb un límit màxim de 90 dies, quan tornin a trobar-se en situació legal de desocupació. Per a determinar el període que, de no haver concorregut aquesta circumstància, hagués estat d'activitat laboral, s'estarà a l'efectivament treballat per la persona treballadora durant l'any natural anterior sobre la base del mateix contracte de treball. En cas de ser el primer any, s'estarà als períodes d'activitat d'altres persones treballadores comparables en l'empresa. Aquesta mesura s'aplicarà al mateix dret consumit, i es reconeixerà d'ofici per l'entitat gestora quan l'interessat sol·liciti la seva represa.

Les persones treballadores que acreditin que, a conseqüència de l'impacte del COVID-19, no han pogut reincorporar-se a la seva activitat en la data que estava prevista i fossin beneficiaris de prestacions en aquell moment, no veuran suspès el dret a la prestació o al subsidi que vinguessin percebent. Si en la data en la qual haguessin hagut de reincorporar-se a l'activitat no estiguessin percebent prestacions per desocupació per haver-les esgotat, però acreditessin el període cotitzat necessari per a obtenir una nova prestació contributiva, la certificació empresarial de la impossibilitat de reincorporació constituirà situació legal de desocupació per al reconeixement del dret a aquesta prestació.

Enllaç Relacionat

Sepe